Aquest mes d’agost s’ha dut a terme la 17a campanya d’excavacions arqueològiques al castell de Sant Iscle (Vidreres, la Selva), que ha tingut una durada de quatre setmanes.
El castell de Sant Iscle, que formava part del Vescomtat de Cabrera, es va construir al segle XII i estigué en funcionament fins a principis del segle XVI. Les excavacions arqueològiques s’hi vénen efectuant anualment des de l’any 2005 mitjançant diversos torns de camps de treball adscrits a la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, patrocinats per l’Ajuntament de Vidreres i gestionats pel Grup d’Esplai Vidrerenc i COCAT.
La direcció tècnica i científica va a càrrec de l’arqueòleg Joan Llinàs i Pol, d’Atri Cultura i Patrimoni SLU, i pel que fa a la part del lleure, els monitors del Grup d’Esplai Vidrerenc són els encarregats de gestionar l’equip de voluntaris dels camps de treball.
Els treballs arqueològics d’aquest any s’han centrat en tres zones del castell i ens han aportat novetats ben interessants:
Zona 1- Entre la façana sud i el fossat hem ampliat els sectors excavats a les darreres campanyes. Concretament s’ha treballat a l’espai que s’estenia a davant de la capella de Sant Iscle i de l’ampliació del castell cap a l’oest que es va efectuar al segle XIV. Aquestes tasques han permès, entre d’altres coses, localitzar un petit tram del mur que delimitava aquest espai i el separava del gran fossat defensiu que encercla tot el castell.
Zona 2- Hem excavat també dins de les estances de la mateixa ampliació del segle XIV, on hem documentat un llarg tram de la muralla que protegia l’accés al castell al segle XIII, i que fou en part enderrocat i en part soterrat al segle següent per les construccions d’aquesta mateixa ampliació.
Zona 3- També s’ha treballat en el sector exterior de la muralla nord, on s’han acabat de descobrir i delimitar completament les restes de la muralla nord més antiga, del segle XII, que foren descobertes en la campanya de l’any 2020.
Un cop finalitzat el treball de camp, ens caldrà analitzar i estudiar totes les dades recollides en les fitxes d’excavació, estudiar i inventariar el material arqueològic, fer la planimetria i incloure tota aquesta informació en la memòria científica de la intervenció arqueològica que s’ha de presentar al Departament de Cultura – Serveis d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Així mateix, cada nova campanya ens permet formular noves hipòtesis, confirmar-ne o refutar-ne, i avançar en l’estudi d’aquest jaciment arqueològic.
Joan Llinàs i Pol
Arqueòleg i director de projectes d’Atri Cultura i Patrimoni SLU
