En època romana, entre els segles I aC i V dC, hi havia a la Selva dues ciutats: Aquae Calidae (Caldes de Malavella) i Blandae (Blanes). Juntament amb el Barcelonès -on hi havia Barcino (Barcelona) i Baetulo (Badalona)-, és l’única comarca catalana actual on es dóna aquesta circumstància. És evident que la Selva, travessada de cap a cap per la Via Augusta, estava profundament romanitzada.

Troballa d’una àmfora del S.I a.C. procedent del centre d’Itàlia, a les excavacions a la Carretera de Llagostera (Caldes de Malavella, Girona. Gener 2018) (Foto. E.Llach)

Però si per nosaltres una ciutat és un nucli urbà de grans dimensions, amb uns determinats serveis i seu d’administracions, per als romans era molt més que això. Cada ciutat romana (civitas) estava formada per la suma d’un centre urbà (urbs) més un ampli territori al seu entorn (ager).

L’urbs era el centre administratiu i econòmic de la civitas. El seu element indispensable era el forum, una gran plaça on hi havia els edificis de l’administració, el temple i espais comercials. Sense el fòrum no hi podia haver ni urbs ni civitas. En la major part dels casos, al voltant del fòrum s’hi desenvolupava un nucli urbà, protegit per una muralla i distribuït en una xarxa de carrers que es tallaven en angle recte i illes de cases regulars, sovint amb serveis d’aigua potable i clavegueram. Quasi totes aquestes urbes tenien termes públiques i moltes (sobretot les més grans) també gaudien d’edificis de lleure, com teatres, amfiteatres i circs.

Les termes romanes d’Aquae Calidae (Caldes de Malavella, Girona), excavades íntegrament, museïtzades i obertes al públic des de l’octubre de 2015. (Foto: J. Llinàs)
Detall d’una cantonada de carrer de l’urbs romana de Blandae, localitzada durant les excavacions arqueològiques del desembre de 2019. (Foto: J. Llinàs)

Com a arqueòleg, he tingut l’oportunitat i la sort de poder dirigir les darreres excavacions arqueològiques que s’han fet a les dues urbes selvatanes, fins aleshores dues grans desconegudes. A Aquae Calidae, després de finalitzar les excavacions al seu magnífic conjunt termal de Sant Grau (entre 2002 i 2011) i participar en la museïtzació del jaciment, vam poder documentar restes d’una casa romana en un control arqueològic dins del recinte del castell de Caldes (2015), i dos edificis i un carrer de l’urbs al jaciment de la Carretera de Llagostera (2017-2018), que es van localitzar arran del control arqueològic de les obres. A Blandae, l’any 2019 s’hi van reprendre les excavacions després d’estar molts anys aturades, i vam poder localitzar la cruïlla de dos carrers de l’urbs i part de les façanes de les cases que hi afrontaven. Unes troballes que auguren un gran futur en aquests dos importants jaciments arqueològics selvatans!

Documentació de part d’un edifici romà dins del castell de Caldes (Caldes de Malavella, Girona. Desembre 2015). (Foto: E.Llach)
Control dels rebaixos de la terra superficial al jaciment dels Padrets, que correspon a la civitas de Blandae (Blanes). (Procedència de la foto: web de l’Ajuntament de Blanes)

Però les ciutats romanes són un concepte molt diferent del que entenem ara per ciutat, s’ha de tenir en compte que a Catalunya només hi havia una vintena de civitates romanes, que conformaven la divisió territorial de l’època dins la província Tarraconense. A l’ager de cada ciutat hi havia els camps, els boscos, les pastures i els camins que depenien d’ella. La població rural vivia a les villae o vil•les, grans explotacions agrícoles i ramaderes escampades pel territori. Al costat dels camins hi podien haver hostals amb els seus serveis pels viatgers, i a la costa tampoc era estrany que hi sorgissin petits nuclis portuaris.

Les dues ciutats romanes selvatanes s’escampaven per la major part del territori de l’actual comarca i fins i tot més enllà. En desconeixem els límits precisos, però segurament Aquae Calidae s’estendria per bona part de la Selva interior i Blandae per la Marina de la Selva, probablement des de l’actual Tossa de Mar (Selva) fins a Arenys de Mar (Maresme). Per altra banda, és quasi segur que el territori selvatà més proper a la ciutat de Gerunda (Girona) formava part d’aquesta civitas.

Excavació d’un carrer d’època romana a l’urbs d’Aquae Calidae (Gener de 2018. Caldes de Malavella, Girona) (Foto: J.Llinàs)

A diferència de Gerunda, però, les dues ciutats romanes selvatanes no van generar més endavant un bisbat i un comtat. A l’edat mitjana els seus territoris van quedar englobats dins del comtat i el bisbat de Girona, que s’estenien seguint la costa fins a Arenys de Mar (tal com encara fa avui el bisbat), tot perpetuant un territori que ja era vigent en època romana. Per molta gent és evident la vocació selvatana i gironina del molts pobles de l’Alt Maresme, una realitat mil•lenària que, tot i que va ser ignorada al segle XIX per una divisió artificial en províncies feta des de fora i dibuixada sobre un mapa, encara persisteix. I és que la força de la Història és indiscutible!

Joan Llinàs i Pol
Arqueòleg i historiador
Director de projectes d’Atri Cultura i Patrimoni SLU

Caldes de Malavella, juny de 2020.

El territori selvatà en època romana: la ciutat